dimecres, octubre 21, 2009
Construir Tortosa
L'executiva de l' Assemblea Local d' ERC de Tortosa ha presentat una al•legació al Pla Territorial Parcial de les Terres de l' Ebre.
El fons de la nostra al•legació és demanar que el Pla contempli de manera expressa, en les determinacions generals de l’estructuració del territori, o bé en la regulació dels sistemes d’àmbits, o a través d’alguna figura de règim de sòl, la reserva suficient a la ciutat de Tortosa pels futurs equipaments que com a capital del territori haurà d'acollir, a mida que el desplegament de les Administracions avanci.
Fins ara, el sòl a disposició pública a Tortosa, fruit dels diferents plans parcials, ha estat molt fragmentat i tenim manta exemples al llarg de la Història moderna de la ciutat de les ocasions perdudes o salvades amb grans dificultats per poder donar cabuda els grans equipaments. Darrerament ho vivim amb la ubicació de l'hospital regional; però també en èpoques anteriors ho hem viscut quan s'ha pretès convertir Tortosa en seu d'algun ens que ha acabat en altres ciutats més preparades. Tortosa encara no està preparada pel futur que arriba.
Si amb el FEIL ciutats com Tortosa han trobat un nou revulsiu urbanístic, no és menys cert que el consistori tortosí ve guanyant i molt de la feina d’ ERC al Govern de la Generalitat. Solament cal donar una ullada a la rehabilitació del mercat de Ferreries i de la plaça Mestre Monclús, on s’ inverteix una subvenció del PUOSC d’ 1,4 MEUR; o el viver d’empreses, que té aprovat un ajut FEDER que ronda els 800.000 €, als quals caldrà afegir un nou ajut del PUOSC.
Malgrat l’ impuls d’ obres significatives com aquestes, la ciutat no acaba de cobrir les mateixes expectatives en el desenvolupament de les grans infraestructures, encallades de fa temps. Quan per fi aquestes es construiran, Tortosa haurà de ser capaç d' oferir la raó de ser de les mateixes. Hauran de ser grans polígons industrials i logístics, haurà de ser la capacitat per fer operatiu un aeroport regional i la de ser seu dels organismes públics i privats que s' implantin a les Terres de l' Ebre, com el Campus Terres de l' Ebre, les delegacions del Govern, la Diputació ara i la Vegueria després, i més que vindran.
Nosaltres al•leguem ara, sobre el present Pla Territorial Parcial de les Terres de l' Ebre, la immediata necessitat que la ciutat reservi i disposi de grans peces de sòl on construir la capitalitat de Tortosa. Invitem el consistori en Ple que s’ hi sumi a la demanda, mentre esperem conèixer quines són les altres al•legacions al Pla que prepara el govern municipal.
La geografia de la capital
Fins fa poc, Tortosa ha suportat les condicions d' inundabilitat marcades per l' Agència Catalana de l' Aigua (ACA), que han frenat l' urbanisme de les seves hortes. A més, la geografia de barrancs que creuen la ciutat, l' orografia rugosa del seu Est i el propi riu Ebre sent barrera natural avui encara per la manca de ponts a la ciutat, converteixen Tortosa en un lloc de difícil expansió. I en canvi, el segle XXI porta transformacions vertiginoses. La mobilitat és la regla a tal punt que la creació és fruit no ja de la producció sinó de la circulació de les idees motrius, dels productes genuïns i dels treballadors.
Avui, a ningú escapa que l' ordenament del territori va lligat al tipus d'explotació de la natura i la transformació de productes que una regió ofereix. Així, si l'espai geogràfic determina i re defineix els objectes que l' home crea i hi encabeix, també aquesta adaptació al medi modifica l'entorn, convertint l'espai en un mixt de formes i contingut. El paisatge és un punt de partida que porta la marca de l'estil de vida de la societat i de la seva relació amb el medi ambient.
El repte d' aconseguir desplaçar l'accent de l'espai a l'acció de definir allò que volem ubicar, a l'hora de planificar l'ordenament territorial augmenta a Tortosa perquè no semblava fins ara decidida a dir què vol ser de gran, fent més vegades l'efecte de ser als llimbs en comptes de cruïlla dels Països Catalans.
Deia un filòsof que no hi ha pensament sense objecte pensat, ni desig sense objecte desitjat. Serà a partir de l'execució de les obres projectades, a partir de la suma d'al•legacions positives com la d' ERC al Pla Territorial Parcial, a partir del nostre medi ambient com a detonador de les accions sobre el territori, del nostre re descobriment com a fruit de gairebé cent nacionalitats i de la síntesi de tot allò passat en una voluntat de ser, que transformarem la ciutat en la capital.
Aquesta consciència futura és la que ha de governar les accions presents si sabem aprofitar les potencialitats que ofereix Tortosa, les quals passen ben segur pel desenvolupament de les infraestructures de comunicació i per la capacitat de la ciutat de crear espais a les oportunitats.
El fons de la nostra al•legació és demanar que el Pla contempli de manera expressa, en les determinacions generals de l’estructuració del territori, o bé en la regulació dels sistemes d’àmbits, o a través d’alguna figura de règim de sòl, la reserva suficient a la ciutat de Tortosa pels futurs equipaments que com a capital del territori haurà d'acollir, a mida que el desplegament de les Administracions avanci.
Fins ara, el sòl a disposició pública a Tortosa, fruit dels diferents plans parcials, ha estat molt fragmentat i tenim manta exemples al llarg de la Història moderna de la ciutat de les ocasions perdudes o salvades amb grans dificultats per poder donar cabuda els grans equipaments. Darrerament ho vivim amb la ubicació de l'hospital regional; però també en èpoques anteriors ho hem viscut quan s'ha pretès convertir Tortosa en seu d'algun ens que ha acabat en altres ciutats més preparades. Tortosa encara no està preparada pel futur que arriba.
Si amb el FEIL ciutats com Tortosa han trobat un nou revulsiu urbanístic, no és menys cert que el consistori tortosí ve guanyant i molt de la feina d’ ERC al Govern de la Generalitat. Solament cal donar una ullada a la rehabilitació del mercat de Ferreries i de la plaça Mestre Monclús, on s’ inverteix una subvenció del PUOSC d’ 1,4 MEUR; o el viver d’empreses, que té aprovat un ajut FEDER que ronda els 800.000 €, als quals caldrà afegir un nou ajut del PUOSC.
Malgrat l’ impuls d’ obres significatives com aquestes, la ciutat no acaba de cobrir les mateixes expectatives en el desenvolupament de les grans infraestructures, encallades de fa temps. Quan per fi aquestes es construiran, Tortosa haurà de ser capaç d' oferir la raó de ser de les mateixes. Hauran de ser grans polígons industrials i logístics, haurà de ser la capacitat per fer operatiu un aeroport regional i la de ser seu dels organismes públics i privats que s' implantin a les Terres de l' Ebre, com el Campus Terres de l' Ebre, les delegacions del Govern, la Diputació ara i la Vegueria després, i més que vindran.
Nosaltres al•leguem ara, sobre el present Pla Territorial Parcial de les Terres de l' Ebre, la immediata necessitat que la ciutat reservi i disposi de grans peces de sòl on construir la capitalitat de Tortosa. Invitem el consistori en Ple que s’ hi sumi a la demanda, mentre esperem conèixer quines són les altres al•legacions al Pla que prepara el govern municipal.
La geografia de la capital
Fins fa poc, Tortosa ha suportat les condicions d' inundabilitat marcades per l' Agència Catalana de l' Aigua (ACA), que han frenat l' urbanisme de les seves hortes. A més, la geografia de barrancs que creuen la ciutat, l' orografia rugosa del seu Est i el propi riu Ebre sent barrera natural avui encara per la manca de ponts a la ciutat, converteixen Tortosa en un lloc de difícil expansió. I en canvi, el segle XXI porta transformacions vertiginoses. La mobilitat és la regla a tal punt que la creació és fruit no ja de la producció sinó de la circulació de les idees motrius, dels productes genuïns i dels treballadors.
Avui, a ningú escapa que l' ordenament del territori va lligat al tipus d'explotació de la natura i la transformació de productes que una regió ofereix. Així, si l'espai geogràfic determina i re defineix els objectes que l' home crea i hi encabeix, també aquesta adaptació al medi modifica l'entorn, convertint l'espai en un mixt de formes i contingut. El paisatge és un punt de partida que porta la marca de l'estil de vida de la societat i de la seva relació amb el medi ambient.
El repte d' aconseguir desplaçar l'accent de l'espai a l'acció de definir allò que volem ubicar, a l'hora de planificar l'ordenament territorial augmenta a Tortosa perquè no semblava fins ara decidida a dir què vol ser de gran, fent més vegades l'efecte de ser als llimbs en comptes de cruïlla dels Països Catalans.
Deia un filòsof que no hi ha pensament sense objecte pensat, ni desig sense objecte desitjat. Serà a partir de l'execució de les obres projectades, a partir de la suma d'al•legacions positives com la d' ERC al Pla Territorial Parcial, a partir del nostre medi ambient com a detonador de les accions sobre el territori, del nostre re descobriment com a fruit de gairebé cent nacionalitats i de la síntesi de tot allò passat en una voluntat de ser, que transformarem la ciutat en la capital.
Aquesta consciència futura és la que ha de governar les accions presents si sabem aprofitar les potencialitats que ofereix Tortosa, les quals passen ben segur pel desenvolupament de les infraestructures de comunicació i per la capacitat de la ciutat de crear espais a les oportunitats.
dissabte, setembre 12, 2009
Diada 2009
ERC Tortosa hacelebrat la Diada amb tota la pompa de la festra major. Enguany més que mai, hem volgut celebrar una Diada ben popular, amb baldanes i cervesa a dojo; però també amb un espectacle digne del programa major, malgrat no haver estat inclòs: la dansa dels Tornejants d' Alcúdia.
Vam triar la Plaça Alfons XII i, en combinació amb el Saboga que, justament, havia muntat una degustació de plats típics de la Federació Helvètica, vam poder fer moure aquella plaça tan rància de Tortosa. A més, ens va acompanyar l' exhibició d' un dels grups de majorets que Terra de Vent ha programat enguany.
Estem feliços de'haverparticipat dela festa major com una associació més, apropant-nos a tothom sense cap ànim de prosel·litisme. Ans al contrari, la Diada és la festa de Catalunya i des d' ERC Tortosa teniem la intenció, ben al contrari de patrimonialitzar-la, de treure-la de l'encartronament institucional i també del pur extrem reivindicatiu. La festa és alegria i ens vantem molt de poder exhibir l'orgull de ser nació, sobretot l' Onze de setembre.
Esperem que el 2010 puguem aplegar més i més tortosins, que la festa ens desbordi i que puguem celebrar alguna més que un altre aniversari.
diumenge, abril 19, 2009
III Fira literària "Joan Cid i Mulet"
La Pèrgola de Jesús
Les nostres veus
Albert Aragonés explica el contingut de BECEROLES, la darrera revista del CEL
Articles sobre el parlar de Freginals o la toponimia del Baix Ebre...
Un breu diccionari d'escriptura en català a l' Aragó..
.
Els parlars a Cinctorres i Morella o antropònims medievals a l'Alt Maestrat...
Apunts sobre la vida tradicional al diccionari del traiguerí de la Renaixença Pere Labèrnia...
El CEL, carregat de filologia ebrenca
Dos vells amics, Zoraida i Albert
El piscolabis de diumenge
Molta i bona literatura ebrenca porta aquesta fira
Jo, entre d'altres, he pres "Memòries d'una desmemoriada mula vella", del Desideri Lombarte Arrufat, un boníssim autor del Matarranya
dissabte, febrer 21, 2009
PEF
Que l' Ajuntament de Tortosa ha de reparar i millorar el pavelló esportiu i firal, és de calaix. L'esforç econòmic haurà de ser prou important com per notar-se ja la manca de consens que algun grup a l'oposició mostra en aquesta empresa, quan fins la ventada encara en feien bandera. Vist el desastre que és l'edifici, jo demano en què van gastar-se els 10.5 MEUR. Algú des del carrer Gil de Federich ens ho hauria d'explicar, perque a la vista està que l'insigne pavelló esportiu i firal no passa del seu acrònim: PEF. I com ha tal llufa ha petat.
diumenge, novembre 23, 2008
La Tortosa emergent
Diu l'axioma que de la crisi naix l'oportunitat. En aquesta època que uns volen de refundació i altres de recapitalització directa, en que l' Estat del Benestar ranqueja vampirejat morbosament, les Terres de l' Ebre i la nostra ciutat de Tortosa al capdavant seguim sense haver despegat. Es treballa i fort sobre el terreny: l'exposició i discussió d'aquest planejament territorial el podem seguir de manera viva als mitjans de comunicació ebrencs. Es beslluma la imatge del què serà l' Ebre demà, explotant tota la nostra ambició de futur.
Tortosa igual, empesa per la febrada consegüent a un temps sense timbre, d'una època almenys atònica, s'espabila a trobar-se i a explicar el seu lloc en aquest nou mapa que serà la vegueria de l' Ebre, que serà el clúster ebrenc.
Així, entre tants plans i projectes, les rases obertes descobreixen altres cares de Tortosa, destapen les restes que, com heterònims en capes han superposat el seu domini sobre els anteriors, integrant les successives civilitzacions en una contínua transformació en el fons i en la forma de tantes ciutats que ha estat i que també avui és Tortosa. Ara, és un tram de muralla andalusina, l'estudi del qual serà una pàgina important en el Memorial tortosí.
Resulta curiosa la coincidència del debat sobre el monument de la Batalla de l' Ebre erigit al mig del riu i l'aparició de les restes andalusines, sobre el futur de les quals no s'ha generat encara cap controvèrsia, ni corrent d'opinió pública.
A més d'aportar llum, com es resumeix l'explicació arqueològica, l'aparició de la muralla andalusina ens obliga a reflexionar com integrem aquesta i altres mostres del passat de la ciutat, com les assumim part del bagatge, de la personalitat col·lectiva que a més, també es transforma amb cada persona nou vinguda que s' instal·la i que aporta un perfil més a la manera de ser de la ciutat.
Aquest cosmopolitisme d'avui és el gresol d'on sorgirà la futura Tortosa i que vistos els indicis, probablement no serà tant diferent d'aquella de fa mil anys. Així, ans que tornar-nos guenyos no volent veure-ho, fariem bé d'acceptar aquesta oportunitat que les velles pedres andalusines ara, romanes abans, ens recorden. Aprofitem bé el patrimoni.
En definitiva, la Tortosa emergent ens obliga a repensar-nos. Si la reflexió ens fa més intel·ligents, vet aquí la veritable oportunitat a la crisi: cervell.
Tortosa igual, empesa per la febrada consegüent a un temps sense timbre, d'una època almenys atònica, s'espabila a trobar-se i a explicar el seu lloc en aquest nou mapa que serà la vegueria de l' Ebre, que serà el clúster ebrenc.
Així, entre tants plans i projectes, les rases obertes descobreixen altres cares de Tortosa, destapen les restes que, com heterònims en capes han superposat el seu domini sobre els anteriors, integrant les successives civilitzacions en una contínua transformació en el fons i en la forma de tantes ciutats que ha estat i que també avui és Tortosa. Ara, és un tram de muralla andalusina, l'estudi del qual serà una pàgina important en el Memorial tortosí.
Resulta curiosa la coincidència del debat sobre el monument de la Batalla de l' Ebre erigit al mig del riu i l'aparició de les restes andalusines, sobre el futur de les quals no s'ha generat encara cap controvèrsia, ni corrent d'opinió pública.
A més d'aportar llum, com es resumeix l'explicació arqueològica, l'aparició de la muralla andalusina ens obliga a reflexionar com integrem aquesta i altres mostres del passat de la ciutat, com les assumim part del bagatge, de la personalitat col·lectiva que a més, també es transforma amb cada persona nou vinguda que s' instal·la i que aporta un perfil més a la manera de ser de la ciutat.
Aquest cosmopolitisme d'avui és el gresol d'on sorgirà la futura Tortosa i que vistos els indicis, probablement no serà tant diferent d'aquella de fa mil anys. Així, ans que tornar-nos guenyos no volent veure-ho, fariem bé d'acceptar aquesta oportunitat que les velles pedres andalusines ara, romanes abans, ens recorden. Aprofitem bé el patrimoni.
En definitiva, la Tortosa emergent ens obliga a repensar-nos. Si la reflexió ens fa més intel·ligents, vet aquí la veritable oportunitat a la crisi: cervell.
dijous, abril 03, 2008
L'aigua entre l'Ebre i el Roine
A continuació reprodueixo un article de l'any... 1996!
L'aigua entre l'Ebre i el Roine
Santiago Vilanova
Periodista i consultor mediambiental
El president Pujol ha parlat del "somni català" en el seu discurs de Cap d'Any i s'ha referit, un cop més, a l'economia productiva i a la competitivitat per portar-la a terme. Li costa al president parlar del desenvolupament sostenible i l'economia ecològica en els seus parlaments prospectius, contràriament al que fan alguns presidents de lands alemanys.
La divulgació d'aquests conceptes, finalment assumits en el mateix Tractat de Maastricht —rectificant els objectius del Tractat de Roma a favor d'un creixement expansiu—, es deixa per al departament de Medi Ambient o per a l'Institut Català d'Energia. Ambdues institucions es manifesten progressistes i treballen, l'una en el terreny del sanejament i l'altra en el de l'estalvi energètic, a favor d'una nova cultura de l'ús dels recursos. I la gestió de l'aigua, com a recurs estratègic per al segle XXI, és clau per caminar cap a una veritable sostenibilitat de l'economia. És a dir, gestionant-la amb prou racionalitat i cultura de consum perquè no manqui a les futures generacions.
Hi ha, doncs, plantejaments contradictoris en el govern de la Generalitat que caldrà aclarir.
Els temps estan canviant i ja es comença a parlar d'una fiscalitat ecològica per a la utilització dels recursos naturals. Els tècnics del Banc Mundial ens adverteixen que caldrà internalitzar els costos ambientals en el preu de l'aigua. D'altra banda, la Unió Europea dissenya un pla d'acció al servei del desenvolupament sostenible destinat a recuperar la qualitat de l'aigua incentivant pràctiques agrícoles i usos industrials que l'estalviïn i la reutilitzin. No oblidem que en la darrera dècada el consum d'aigua s'ha incrementat en més d'un 25%; que la indústria malversa el 30% de l'aigua que consumeix i que l'ús intensiu d'adobs, fertilitzants i plaguicides està destruint els nostres millors aqüífers (els del Maresme podrien ser els més contaminats del món, amb nivells de 500 mil·ligrams de nitrats per litre, quan la normativa de la UE en tolera només 50).
A Brussel·les s'insisteix en la presència d'importants aqüífers encara no explotats i de fabuloses pèrdues per fuites en els sistemes de distribució. Es parla de tecnologies inapropiades pels diferents usos de l'aigua i d'una excessiva influència dels grups industrials en la gestió i el control d'aquest recurs escàs.
A la UE es manifesta, doncs, una nova generació de tècnics i experts disposats a treballar pels acords signats a la Cimera de Rio sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament. Al mateix temps, però, les tecnoestructures del passat es resisteixen, i es continuen redactant nous projectes faraònics.
Una cosa semblant succeeix a l'Administració catalana. Els tècnics que han elaborat el Pla Hidrològic de les Conques Internes de Catalunya, harmonitzant-lo amb el Plan Hidrológico Nacional i d'acord amb el Pla Territorial de Catalunya, no semblen disposats a preveure un canvi de mentalitat en tots els sectors implicats en l'ús, el consum i la gestió de l'aigua.
Seguint paràmetres desenvolupistes (no sostenibles), es considera que l'àrea de Barcelona tindrà un greu dèficit d'aigua el primer decenni del segle XXI. Es parla d'un dèficit de 13 metres cúbics per segon l'any 2012 i de 416 hectòmetres cúbics a la zona central del país (conques de Llobregat, Besòs, Foix i Garraf). Es vaticina, també, una fase demogràfica expansiva amb un augment del 15% de la població, que comportarà un fort consum d'aigua per càpita.
Aquestes valoracions, que s'han fet, com l'elaboració del Pla Territorial, sense una visió interdisciplinària ni una participació plural d'experts, conclouen que la solució passa per la construcció de nou embassaments i el transvasament de l'aigua de l'Ebre o, fins i tot, del Roine. Es descarta portar l'aigua del Segre (opció del MOPTMA) perquè, com que aquesta és una competència de la Confederació Hidrològica de l'Ebre, les negociacions polítiques serien més conflictives.
El departament de Política Territorial i Obres Públiques sembla disposat a fer que el "somni català" passi pel Roine, i assumeix els 200.000 milions de pessetes que costarà l'obra i l'impacte dels 250 quilòmetres de canalitzacions que caldrà construir. Els experts de la Generalitat al·leguen que l'aigua de França no tindria els sulfats i la salinitat que es preveuen en la de l'Ebre. Una nova quimera de l'aigua, doncs, semblant a aquella amb què ironitza Charles Chaplin els anys vint a Califòrnia amb la recerca de l'or, s'ha iniciat a Catalunya.
Jordi Pujol i Jacques Blanc, el president del Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló, estan disposats a signar el pacte. Ara bé, caldria no precipitar decisions. Hi ha dues Europes contraposades. L'una, la del TGV, del mercat electronuclear, dels gasoductes i les autopistes sense fronteres. Però hi ha, alhora, un model emergent que s'està definint i que possiblement no gestionaran els polítics actuals. És el que, en lloc dels grans transvasaments i embassaments, opta per una directiva marc europea basada en l'aprofitament, la reutilització i l'estalvi dels recursos naturals. La reutilització de l'aigua depurada a Catalunya, per exemple, pot significar més de 500.000 milions de litres l'any a partir del 2000.
L'ús de l'aigua, entre l'Ebre i el Roine, ha de ser repensat. Aquest és el debat pendent i el repte de la nova legislatura en el Parlament català. El lobby de l'aigua no pot decidir unilateralment les alternatives de futur sense analitzar les necessitats reals de la població i sense escoltar la nova consciència dels consumidors. El "somni català" també podria ser més ecològic i menys productivista.
Gens envellides, aquestes paraules. Ans al contrari, són ben vigents!
L'aigua entre l'Ebre i el Roine
Santiago Vilanova
Periodista i consultor mediambiental
El president Pujol ha parlat del "somni català" en el seu discurs de Cap d'Any i s'ha referit, un cop més, a l'economia productiva i a la competitivitat per portar-la a terme. Li costa al president parlar del desenvolupament sostenible i l'economia ecològica en els seus parlaments prospectius, contràriament al que fan alguns presidents de lands alemanys.
La divulgació d'aquests conceptes, finalment assumits en el mateix Tractat de Maastricht —rectificant els objectius del Tractat de Roma a favor d'un creixement expansiu—, es deixa per al departament de Medi Ambient o per a l'Institut Català d'Energia. Ambdues institucions es manifesten progressistes i treballen, l'una en el terreny del sanejament i l'altra en el de l'estalvi energètic, a favor d'una nova cultura de l'ús dels recursos. I la gestió de l'aigua, com a recurs estratègic per al segle XXI, és clau per caminar cap a una veritable sostenibilitat de l'economia. És a dir, gestionant-la amb prou racionalitat i cultura de consum perquè no manqui a les futures generacions.
Hi ha, doncs, plantejaments contradictoris en el govern de la Generalitat que caldrà aclarir.
Els temps estan canviant i ja es comença a parlar d'una fiscalitat ecològica per a la utilització dels recursos naturals. Els tècnics del Banc Mundial ens adverteixen que caldrà internalitzar els costos ambientals en el preu de l'aigua. D'altra banda, la Unió Europea dissenya un pla d'acció al servei del desenvolupament sostenible destinat a recuperar la qualitat de l'aigua incentivant pràctiques agrícoles i usos industrials que l'estalviïn i la reutilitzin. No oblidem que en la darrera dècada el consum d'aigua s'ha incrementat en més d'un 25%; que la indústria malversa el 30% de l'aigua que consumeix i que l'ús intensiu d'adobs, fertilitzants i plaguicides està destruint els nostres millors aqüífers (els del Maresme podrien ser els més contaminats del món, amb nivells de 500 mil·ligrams de nitrats per litre, quan la normativa de la UE en tolera només 50).
A Brussel·les s'insisteix en la presència d'importants aqüífers encara no explotats i de fabuloses pèrdues per fuites en els sistemes de distribució. Es parla de tecnologies inapropiades pels diferents usos de l'aigua i d'una excessiva influència dels grups industrials en la gestió i el control d'aquest recurs escàs.
A la UE es manifesta, doncs, una nova generació de tècnics i experts disposats a treballar pels acords signats a la Cimera de Rio sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament. Al mateix temps, però, les tecnoestructures del passat es resisteixen, i es continuen redactant nous projectes faraònics.
Una cosa semblant succeeix a l'Administració catalana. Els tècnics que han elaborat el Pla Hidrològic de les Conques Internes de Catalunya, harmonitzant-lo amb el Plan Hidrológico Nacional i d'acord amb el Pla Territorial de Catalunya, no semblen disposats a preveure un canvi de mentalitat en tots els sectors implicats en l'ús, el consum i la gestió de l'aigua.
Seguint paràmetres desenvolupistes (no sostenibles), es considera que l'àrea de Barcelona tindrà un greu dèficit d'aigua el primer decenni del segle XXI. Es parla d'un dèficit de 13 metres cúbics per segon l'any 2012 i de 416 hectòmetres cúbics a la zona central del país (conques de Llobregat, Besòs, Foix i Garraf). Es vaticina, també, una fase demogràfica expansiva amb un augment del 15% de la població, que comportarà un fort consum d'aigua per càpita.
Aquestes valoracions, que s'han fet, com l'elaboració del Pla Territorial, sense una visió interdisciplinària ni una participació plural d'experts, conclouen que la solució passa per la construcció de nou embassaments i el transvasament de l'aigua de l'Ebre o, fins i tot, del Roine. Es descarta portar l'aigua del Segre (opció del MOPTMA) perquè, com que aquesta és una competència de la Confederació Hidrològica de l'Ebre, les negociacions polítiques serien més conflictives.
El departament de Política Territorial i Obres Públiques sembla disposat a fer que el "somni català" passi pel Roine, i assumeix els 200.000 milions de pessetes que costarà l'obra i l'impacte dels 250 quilòmetres de canalitzacions que caldrà construir. Els experts de la Generalitat al·leguen que l'aigua de França no tindria els sulfats i la salinitat que es preveuen en la de l'Ebre. Una nova quimera de l'aigua, doncs, semblant a aquella amb què ironitza Charles Chaplin els anys vint a Califòrnia amb la recerca de l'or, s'ha iniciat a Catalunya.
Jordi Pujol i Jacques Blanc, el president del Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló, estan disposats a signar el pacte. Ara bé, caldria no precipitar decisions. Hi ha dues Europes contraposades. L'una, la del TGV, del mercat electronuclear, dels gasoductes i les autopistes sense fronteres. Però hi ha, alhora, un model emergent que s'està definint i que possiblement no gestionaran els polítics actuals. És el que, en lloc dels grans transvasaments i embassaments, opta per una directiva marc europea basada en l'aprofitament, la reutilització i l'estalvi dels recursos naturals. La reutilització de l'aigua depurada a Catalunya, per exemple, pot significar més de 500.000 milions de litres l'any a partir del 2000.
L'ús de l'aigua, entre l'Ebre i el Roine, ha de ser repensat. Aquest és el debat pendent i el repte de la nova legislatura en el Parlament català. El lobby de l'aigua no pot decidir unilateralment les alternatives de futur sense analitzar les necessitats reals de la població i sense escoltar la nova consciència dels consumidors. El "somni català" també podria ser més ecològic i menys productivista.
Gens envellides, aquestes paraules. Ans al contrari, són ben vigents!
dimecres, abril 02, 2008
10ª Trobada d' Associacions de Veïns de les Terres de l'Ebre
Diumenge 6 d'abril tindrà lloc al pavelló esportiu i firal de Tortosa la desena trobada d'associacions de veïns de les Terres de l' Ebre.
A partir de les 9:30 hores del matí, amb la benvinguda a les autoritats i entitats, començarà una jornada que enguany pot convertir-se en la primera jornada reivindicativa dels veïns dels nostres pobles i ciutats.
Tot i que l'acte s'ha organitzat i programat amb un format clàssic de jornada festiva, amb gotes culturals, actes solemnes, dinar a l'engròs i actuacions musicals, la meva opinió és que és un acte passat de moda.
Es programa missa solemne amb el bisbe catòlic d'oficiant i es deixa de banda qualsevol altra sensibilitat espiritual, per no dir que directament es nega la laïcitat necessària en un acte veïnal i d'aquestes dimensions.Per adobar-ho més, la visita cultural és a la catedral i el museu catedralici. No pas a l'Escorxador i el que hi haja en exposició o que s'hi pogués exposar. No pas a altres indrets de caire civil, com la Comunitat de Regants, el parc del príncep, el call jueu o la ruta modernista.Vull pensar que tot es fa amb bona intenció. Per això, imagino que els veïns allí aplegats diumenge, a més d'escoltar el bisbe, les autoritats i els musics i comediants llogats per a l'ocasió, entre plat i plat podran explicar, si més no entre ells, tot allò que els preocupa: sigui l'espoli de l'aigua, sigui el mal estat dels carrers, sigui la manca de servei o la ineficiència del mateix... sigui el que sigui.
Així, jo us animo, companys, veïns en definitiva d'una escala, d'un carrer, d'un barri de qualsevol poble o ciutat de les Terres de l'Ebre, a gratar-vos la butxaca, pagar el tíquet i ocupar el diumenge 6 d'abril el pavelló esportiu i firal de Tortosa, escenari pintat per fer públics els vostres greuges.
A partir de les 9:30 hores del matí, amb la benvinguda a les autoritats i entitats, començarà una jornada que enguany pot convertir-se en la primera jornada reivindicativa dels veïns dels nostres pobles i ciutats.
Tot i que l'acte s'ha organitzat i programat amb un format clàssic de jornada festiva, amb gotes culturals, actes solemnes, dinar a l'engròs i actuacions musicals, la meva opinió és que és un acte passat de moda.
Es programa missa solemne amb el bisbe catòlic d'oficiant i es deixa de banda qualsevol altra sensibilitat espiritual, per no dir que directament es nega la laïcitat necessària en un acte veïnal i d'aquestes dimensions.Per adobar-ho més, la visita cultural és a la catedral i el museu catedralici. No pas a l'Escorxador i el que hi haja en exposició o que s'hi pogués exposar. No pas a altres indrets de caire civil, com la Comunitat de Regants, el parc del príncep, el call jueu o la ruta modernista.Vull pensar que tot es fa amb bona intenció. Per això, imagino que els veïns allí aplegats diumenge, a més d'escoltar el bisbe, les autoritats i els musics i comediants llogats per a l'ocasió, entre plat i plat podran explicar, si més no entre ells, tot allò que els preocupa: sigui l'espoli de l'aigua, sigui el mal estat dels carrers, sigui la manca de servei o la ineficiència del mateix... sigui el que sigui.
Així, jo us animo, companys, veïns en definitiva d'una escala, d'un carrer, d'un barri de qualsevol poble o ciutat de les Terres de l'Ebre, a gratar-vos la butxaca, pagar el tíquet i ocupar el diumenge 6 d'abril el pavelló esportiu i firal de Tortosa, escenari pintat per fer públics els vostres greuges.
Subscriure's a Missatges [Atom]